concerts

THE MENZINGERS

Per un grup de punk rock, rebre l’aval de Milo Aukerman de Descendents és l'equivalent a tocar al descans de la Superbowl o que la crítica aclami el teu nou disc. No, mentida: és millor. The Menzingers poden enorgullir-se de tenir-lo, i és per ser alguna cosa més que una de les bandes més excitants del nou punk rock. Conjuren l'energia d'Anti-Flag amb el romanticisme de Springsteen i la nostàlgia ressacosa de The Replacements, influències embolicades en un recobriment melòdic digne dels propis Descendents. En actiu des de 2006, va ser amb On The Impossible Past, el seu tercer àlbum i debut per al segell Epitaph, quan la banda va donar un salt de gegant. El disc va ser escollit com el millor de 2012 per mitjans com Noisey, RockZone o Absolut Punk. D'ell, Milo Aukerman va assegurar sentir-se inspirat per la seva emotivitat. Des de llavors, el quartet de Filadèlfia ha publicat dos treballs més a la mateixa alçada, Rented World (2014) i After The Party (2017), i dues noves cançons, Toy Soldiers i The Freaks, que apunten que el seu sisè àlbum podria estar molt a prop. Sigui com sigui, Greg Barnett (veu, guitarra), Tom May (veu, guitarra), Eric Keen (baix) i Joe Godino (bateria) faran parada per primera vegada en sales del nostre país aquest any. Serà el 22 de maig a La (2) d'Apolo (Barcelona) i el 23 a la sala Independance (Madrid), en una gira orquestrada conjuntament per Primavera Sound i Hello Cleveland.

THE MENZINGERS

Per un grup de punk rock, rebre l’aval de Milo Aukerman de Descendents és l'equivalent a tocar al descans de la Superbowl o que la crítica aclami el teu nou disc. No, mentida: és millor. The Menzingers poden enorgullir-se de tenir-lo, i és per ser alguna cosa més que una de les bandes més excitants del nou punk rock. Conjuren l'energia d'Anti-Flag amb el romanticisme de Springsteen i la nostàlgia ressacosa de The Replacements, influències embolicades en un recobriment melòdic digne dels propis Descendents. En actiu des de 2006, va ser amb On The Impossible Past, el seu tercer àlbum i debut per al segell Epitaph, quan la banda va donar un salt de gegant. El disc va ser escollit com el millor de 2012 per mitjans com Noisey, RockZone o Absolut Punk. D'ell, Milo Aukerman va assegurar sentir-se inspirat per la seva emotivitat. Des de llavors, el quartet de Filadèlfia ha publicat dos treballs més a la mateixa alçada, Rented World (2014) i After The Party (2017), i dues noves cançons, Toy Soldiers i The Freaks, que apunten que el seu sisè àlbum podria estar molt a prop. Sigui com sigui, Greg Barnett (veu, guitarra), Tom May (veu, guitarra), Eric Keen (baix) i Joe Godino (bateria) faran parada per primera vegada en sales del nostre país aquest any. Serà el 22 de maig a La (2) d'Apolo (Barcelona) i el 23 a la sala Independance (Madrid), en una gira orquestrada conjuntament per Primavera Sound i Hello Cleveland.

THE CAVE SOUND PRESERVATION SOCIETY

Article 1: Naturalesa Cave Sound Preservation Society és la festa que unirà, de forma efímera i irrepetible, a Jarvis Cocker i Stereolab amb altres amics el dimarts 4 de juny a la Cova Santa d'Eivissa. Hi ha coses que només succeeixen una vegada a la vida, i la coincidència d'aquestes dues icones de la música britànica dels últims temps sota l'influx màgic de l'illa aprofitant el seu pas per Primavera Sound i NOS Primavera Sound és una d'elles. No podem desaprofitar-la. Article 2: Constitució La Cave Sound Preservation Society consistirà en: un (1) concert del nou espectacle Jarvis Cocker Introducing JARV IS; un (1) concert de la gira de reunió de Stereolab; un (1) concert de la catalana Núria Graham; i una (1) sessió de cosmic groove de Richard Norris (Beyond the Wizards Sleeve). Tot a l'aire lliure, sota el cel estrellat de l'illa, a les portes d'una cova amb història i amb un aforament molt reduït. En total, una (1) experiència única al món. Article 3: Denominació i organigrama La Cave Sound Preservation Society professarà per igual l'amor a la natura i al patrimoni històric i musical d'Eivissa. El camí el marquen el pop avantguardista de la mateixa manera que la psicodèlia contemporània, la tropicalia, el kosmische, el dub o l'ambient: qualsevol estil, en definitiva, que begui de la tradició cultural d'Eivissa o pugui convertir-la en un enclavament més fascinant encara. Article 4: Motius Uns quants: una gruta natural descoberta al segle XV com a escenari; un nou show escènic de l’incommensurable Jarvis Cocker; un retorn a l'essència musical de l'illa per primera vegada en molt de temps; un concert de Stereolab després de deu anys inactius; l'alegre malenconia del directe de Núria Graham; el llegat musical de Richard Norris de Psychic TV i The Grid, que ha col·laborat amb Bryan Ferry, Marc Almond o Joe Strummer entre d'altres. Però bàsicament: una festa amb Jarvis, Stereolab i amics a Eivissa! Article 5: Fugacitat La Cave Sound Preservation Society naixerà i es dissoldrà durant la mateixa nit. Tot el que succeeixi durant aquestes set hores quedarà guardat a la Cova Santa i compartit entre tots els assistents... I qui sap si l'any que ve pot renéixer si els astres es tornen a alinear.- Entrada general: 50 € + despeses de distribució.- Balcony ticket: 70 € + despeses de distribució. Aquestes entrades donaran accés a l'esdeveniment en una zona reservada amb visibilitat preferent, servei de barra propi i accés garantit a la sessió de Richard Norris (Beyond the Wizard Sleeve) que tindrà lloc a l'interior de la sala. Prohibida l'entrada a menors de 18 anys.

OMAR APOLLO

Nascut a Indiana de pares mexicans, Omar Apollo va donar una decepció ben d’hora als seus progenitors, que s'havien mudat a Estats Units per brindar-li més oportunitats. Omar va deixar la universitat només dues setmanes després d'haver començat el seu primer curs. Però tenia un pla: aprofundir en aquella guitarra que havia començat a tocar als 12 anys i que li havia obert les portes del soul, l’R&B i el jazz uns anys més tard. Així que va deixar els estudis i es va posar a escriure les seves pròpies cançons. Els seus referents: D'Angelo, Els Panchos, Elliott Smith, Paul Simon, Gary Numan i Joao Gilberto. Què podia sortir malament? La resposta és res. Omar Velasco (el seu nom real) té només 20 anys i amb prou feines un EP autoeditat, Stereo (2018), a més d'un grapat de singles i un segon EP a la vista, però igual que companys de generació com Rex Orange County o Cuco, la seva versatilitat estilística ja és infinita. I també lingüística, perquè el noi tant es mou amb fluïdesa per l'anglès en les seves lletres com s'atreveix amb el castellà... i de vegades fins i tot els barreja. Tot això navegant en atmosferes sonores íntimes plenes de melodies exquisides, rebots funk, lleugeresa jazzy i finor R&B. Acumulant desenes de milions de streams en les seves cançons i destinat a convertir-se en una de les sensacions de l'imminent SXSW 2019, la primera gira espanyola d'Omar Apollo serà una oportunitat única de veure’l en sales de petit format.

OMAR APOLLO

Nascut a Indiana de pares mexicans, Omar Apollo va donar una decepció ben d’hora als seus progenitors, que s'havien mudat a Estats Units per brindar-li més oportunitats. Omar va deixar la universitat només dues setmanes després d'haver començat el seu primer curs. Però tenia un pla: aprofundir en aquella guitarra que havia començat a tocar als 12 anys i que li havia obert les portes del soul, l’R&B i el jazz uns anys més tard. Així que va deixar els estudis i es va posar a escriure les seves pròpies cançons. Els seus referents: D'Angelo, Els Panchos, Elliott Smith, Paul Simon, Gary Numan i Joao Gilberto. Què podia sortir malament? La resposta és res. Omar Velasco (el seu nom real) té només 20 anys i amb prou feines un EP autoeditat, Stereo (2018), a més d'un grapat de singles i un segon EP a la vista, però igual que companys de generació com Rex Orange County o Cuco, la seva versatilitat estilística ja és infinita. I també lingüística, perquè el noi tant es mou amb fluïdesa per l'anglès en les seves lletres com s'atreveix amb el castellà... i de vegades fins i tot els barreja. Tot això navegant en atmosferes sonores íntimes plenes de melodies exquisides, rebots funk, lleugeresa jazzy i finor R&B. Acumulant desenes de milions de streams en les seves cançons i destinat a convertir-se en una de les sensacions de l'imminent SXSW 2019, la primera gira espanyola d'Omar Apollo serà una oportunitat única de veure’l en sales de petit format.

DUKI

Duki s'ha convertit en un dels exponents del trap argentí en temps record. El seu estil fresc, de rima ràpida, el va caracteritzar des dels seus inicis al freestyle. Al 2017 va començar a gravar les seves primeres cançons de trap i aviat va arribar el hitSi Te Sentis Solaque el va catapultar fins als núvols de l'escena argentina. Des d'aleshores ha continuat un degoteig constant de singles amb milions d'escoltes streaming entre els quals destaquenLoca,She Don't Give a FooSin Culpa.

NICK MURPHY fka CHET FAKER

El debut deChet Faker, Built on Glass (Future Classic, 2014), estava tan construït sobre vidre que es va trencar. L'artista australià, que s'havia donat a conèixer com a trobador soul electrònic amb el celebradíssim EP Thinking In Textures (Opulent, 2012), va aconseguir amb el seu primer llarg tot el que un nou artista desitja: crítiques notables, l'abraçada immediata del públic i una gira mundial que el va portar a festivals com Primavera Sound, on va oferir al 2015 un dels concerts més memorables d'aquella edició.Però, només un any després, Chet Faker es va esvair per deixar pas aNick Murphy, nom real del músic nascut a Melbourne fa 30 anys. La seva primera cançó deslligada d’aquest alter ego resumia el canvi: "You were scared to be yourself / For no reason", cantava a Fear Less. Alliberat i imparable, Nick Murphy va iniciar el seu redescobriment amb l'EP Missing Link (Future Classic, 2017), on es submergia en sons electrònics més opressius i ballables.D'aquí al recentment anunciat Run Fast Sleep Naked, primer llarg com a Nick Murphy, que culminarà la transició el proper 26 d'abril. Com a avançament ens arriba Sanity, una aproximació més orgànica i juganera al so dels seus inicis, amb un suggerent videoclip gravat a Canàries. I també ens arriba la notícia queNick Murphy actuarà el 4 d'octubre a la Sala Riviera de Madrid i el dia 5 a la sala Apolo de Barcelonadins de la gira de presentació mundial de Run Fast Sleep Naked. Serà la primera vegada que puguem veure a l'artista anteriorment conegut com Chet Faker en sales espanyoles. Com Chet Faker el vas conèixer, com Nick Murphy el recordaràs.Les entrades tenen un preu de 25 € + despeses de distribució + 1 € de donació aPLUS1, organització que s'ha associat amb Nick Murphy per destinar aquest import a iniciatives que lluitin per la dignitat, igualtat i accés a comunitats que ho necessiten.

NICK MURPHY fka CHET FAKER

El debut deChet Faker, Built on Glass (Future Classic, 2014), estava tan construït sobre vidre que es va trencar. L'artista australià, que s'havia donat a conèixer com a trobador soul electrònic amb el celebradíssim EP Thinking In Textures (Opulent, 2012), va aconseguir amb el seu primer llarg tot el que un nou artista desitja: crítiques notables, l'abraçada immediata del públic i una gira mundial que el va portar a festivals com Primavera Sound, on va oferir al 2015 un dels concerts més memorables d'aquella edició.Però, només un any després, Chet Faker es va esvair per deixar pas aNick Murphy, nom real del músic nascut a Melbourne fa 30 anys. La seva primera cançó deslligada d’aquest alter ego resumia el canvi: "You were scared to be yourself / For no reason", cantava a Fear Less. Alliberat i imparable, Nick Murphy va iniciar el seu redescobriment amb l'EP Missing Link (Future Classic, 2017), on es submergia en sons electrònics més opressius i ballables.D'aquí al recentment anunciat Run Fast Sleep Naked, primer llarg com a Nick Murphy, que culminarà la transició el proper 26 d'abril. Com a avançament ens arriba Sanity, una aproximació més orgànica i juganera al so dels seus inicis, amb un suggerent videoclip gravat a Canàries. I també ens arriba la notícia queNick Murphy actuarà el 4 d'octubre a la Sala Riviera de Madrid i el dia 5 a la sala Apolo de Barcelonadins de la gira de presentació mundial de Run Fast Sleep Naked. Serà la primera vegada que puguem veure a l'artista anteriorment conegut com Chet Faker en sales espanyoles. Com Chet Faker el vas conèixer, com Nick Murphy el recordaràs.Les entrades tenen un preu de 25 € + despeses de distribució + 1 € de donació aPLUS1, organització que s'ha associat amb Nick Murphy per destinar aquest import a iniciatives que lluitin per la dignitat, igualtat i accés a comunitats que ho necessiten.

KING GIZZARD & THE LIZARD WIZARD

És clar que no, per descomptat que no: el drac de set caps no havia anat enlloc. Només estava descansant. Amagat, en repòs, recobrant l'alè. Després d'un 2017 de rècord Guinness durant el qual van estrenar cinc àlbums (cinc? Cinc!), els hiperactius King Gizzard & The Lizard Wizard van passar un 2018 inusualment tranquil. Dotze mesos sense donar senyals de vida. En el seu propi univers, en el qual un any sembla durar més del que ens dura a la resta de mortals, això ve a ser tota una eternitat. Però ja no aguanten més: el cos els demana fuzz. Com si volguessin recuperar el temps ràpidament, els australians van tornar a finals de gener amb set minutassos de vocoderizada cavalcada electro-glam a Cyboogie, el seu single de retorn, primer avançament de l’àlbum que publicaran a l’abril (Fishing for Fishies) i darrera peça a afegir a un trencaclosques gairebé infinit (no és una hipèrbole: ja han superat la dotzena de discos des de 2012) que va molt més enllà del revival pel revival. Per molt que sempre mirin de reüll els seixanta i els setanta, Stu Mackenzie i la seva psico-comuna han aconseguit una cosa bastant semblant a un so propi que pot rastrejar-se fàcilment en grups més joves. Una condició d’influencers musicals d'aquesta dècada que pren forma definitiva al Gizzfest, el festival que organitzen en el seu Melbourne natal des de 2015. No s'obliden de casa mentre recorren el món, ora en hipnòtics cercles concèntrics, ora en un imparable trajecte motorik, al llarg de gires XXL com la que els portarà a Madrid i Barcelona a l'octubre. Serà el nostre retrobament amb ells, amb les seves dues bateries, aquests sintetitzadors que regalimen àcid i aquestes jams de les que un no voldria sortir mai, després del seu pas per Primavera Sound 2017. I, coneixent-los com els coneixem ja, el dubte no és tant què ens trobarem a Fishing for Fishies com quants discos nous hauran publicat abans que arribin les dates.

SLEEP

KING GIZZARD & THE LIZARD WIZARD

És clar que no, per descomptat que no: el drac de set caps no havia anat enlloc. Només estava descansant. Amagat, en repòs, recobrant l'alè. Després d'un 2017 de rècord Guinness durant el qual van estrenar cinc àlbums (cinc? Cinc!), els hiperactius King Gizzard & The Lizard Wizard van passar un 2018 inusualment tranquil. Dotze mesos sense donar senyals de vida. En el seu propi univers, en el qual un any sembla durar més del que ens dura a la resta de mortals, això ve a ser tota una eternitat. Però ja no aguanten més: el cos els demana fuzz. Com si volguessin recuperar el temps ràpidament, els australians van tornar a finals de gener amb set minutassos de vocoderizada cavalcada electro-glam a Cyboogie, el seu single de retorn, primer avançament de l’àlbum que publicaran a l’abril (Fishing for Fishies) i darrera peça a afegir a un trencaclosques gairebé infinit (no és una hipèrbole: ja han superat la dotzena de discos des de 2012) que va molt més enllà del revival pel revival. Per molt que sempre mirin de reüll els seixanta i els setanta, Stu Mackenzie i la seva psico-comuna han aconseguit una cosa bastant semblant a un so propi que pot rastrejar-se fàcilment en grups més joves. Una condició d’influencers musicals d'aquesta dècada que pren forma definitiva al Gizzfest, el festival que organitzen en el seu Melbourne natal des de 2015. No s'obliden de casa mentre recorren el món, ora en hipnòtics cercles concèntrics, ora en un imparable trajecte motorik, al llarg de gires XXL com la que els portarà a Madrid i Barcelona a l'octubre. Serà el nostre retrobament amb ells, amb les seves dues bateries, aquests sintetitzadors que regalimen àcid i aquestes jams de les que un no voldria sortir mai, després del seu pas per Primavera Sound 2017. I, coneixent-los com els coneixem ja, el dubte no és tant què ens trobarem a Fishing for Fishies com quants discos nous hauran publicat abans que arribin les dates.

TYCHO