concerts
valencia
2019-03-22 22:30
MUCHO MUCHACHO
MuchoMuchachoes història del rap. Tot i que dir història sona a passat i l'MC de 7 Notas 7 Colores està més present que mai. Després de reaparèixer al 2016 celebrant el XX aniversari de "Hecho, Es Simple", disc - ara sí- històric i un dels més venerats dins l'escena de rap en castellà,MuchoMuchachopresenta el seu últim projecte en solitari. "T.F.P.O.M. Mixtape/Radio Show y sus Clásicos Básicos" recull l'essència del pratenc, nous temes, nous beats i mateixa llengua afilada. "MuchoMuchachomalvado ha vuelto".
barcelona
2019-03-28 20:00
ROOSEVELT + Bearoid
Per Roosevelt no existeixen els anacronismes. Anomenar el teu projecte musical igual que el 32è president dels Estats Units? Check. Infusionar herbes disco, funk i soul amb melodies pop líquides i pessics de balearic dolç? Double check. Portar-lo al directe en format orgànic (amb bateria, guitarres i teclats) però completament orientat al dancefloor? Double check blau. L'alemany Marius Lauber porta tota la seva vida rebent checks a cada pas que dóna. Abans d'iniciar el seu projecte propi ja es va guanyar una residència a la festa Total Confusion de Kompakt costat de Superpitcher i Michael Mayer, però aviat va descobrir les bondats del pop. Amb això va convèncer al segell Greco-Roman (que codirigeix Joe Goddard de Hot Chip) per publicar el refrescant glop de te fred que va ser el seu EP de debut, Elliot, el 2013. Tres anys després arribaria el seu primer disc homònim, ja a City Slang, que s'escolta de principi a fi com un exquisit trajecte marítim, amenitzat per la brisa melòdica nocturna, càlides onades de sintetitzadors i bases rítmiques que garanteixen total estabilitat. Amb el seu segon disc, Young Romance, publicat el passat mes de setembre, Roosevelt ha aconseguit consolidar el seu lloc en aquesta primera divisió del gènere que ocupen grans com Hot Chip, Caribou o Metronomy. El combo de Marius Lauber ens brindarà una oportunitat d'or perquè pugem a bord el dijous 28 de març a la sala Razzmatazz 2, després d'haver hagut de cancel·lar la seva visita programada per al novembre passat per culpa d'un problema de salut d'última hora. Ara sí, a l'abordatge!
barcelona
2019-05-22 20:00
THE MENZINGERS
Per un grup de punk rock, rebre l’aval de Milo Aukerman de Descendents és l'equivalent a tocar al descans de la Superbowl o que la crítica aclami el teu nou disc. No, mentida: és millor. The Menzingers poden enorgullir-se de tenir-lo, i és per ser alguna cosa més que una de les bandes més excitants del nou punk rock. Conjuren l'energia d'Anti-Flag amb el romanticisme de Springsteen i la nostàlgia ressacosa de The Replacements, influències embolicades en un recobriment melòdic digne dels propis Descendents. En actiu des de 2006, va ser amb On The Impossible Past, el seu tercer àlbum i debut per al segell Epitaph, quan la banda va donar un salt de gegant. El disc va ser escollit com el millor de 2012 per mitjans com Noisey, RockZone o Absolut Punk. D'ell, Milo Aukerman va assegurar sentir-se inspirat per la seva emotivitat. Des de llavors, el quartet de Filadèlfia ha publicat dos treballs més a la mateixa alçada, Rented World (2014) i After The Party (2017), i dues noves cançons, Toy Soldiers i The Freaks, que apunten que el seu sisè àlbum podria estar molt a prop. Sigui com sigui, Greg Barnett (veu, guitarra), Tom May (veu, guitarra), Eric Keen (baix) i Joe Godino (bateria) faran parada per primera vegada en sales del nostre país aquest any. Serà el 22 de maig a La (2) d'Apolo (Barcelona) i el 23 a la sala Independance (Madrid), en una gira orquestrada conjuntament per Primavera Sound i Hello Cleveland.
madrid
2019-05-23 20:00
THE MENZINGERS
Per un grup de punk rock, rebre l’aval de Milo Aukerman de Descendents és l'equivalent a tocar al descans de la Superbowl o que la crítica aclami el teu nou disc. No, mentida: és millor. The Menzingers poden enorgullir-se de tenir-lo, i és per ser alguna cosa més que una de les bandes més excitants del nou punk rock. Conjuren l'energia d'Anti-Flag amb el romanticisme de Springsteen i la nostàlgia ressacosa de The Replacements, influències embolicades en un recobriment melòdic digne dels propis Descendents. En actiu des de 2006, va ser amb On The Impossible Past, el seu tercer àlbum i debut per al segell Epitaph, quan la banda va donar un salt de gegant. El disc va ser escollit com el millor de 2012 per mitjans com Noisey, RockZone o Absolut Punk. D'ell, Milo Aukerman va assegurar sentir-se inspirat per la seva emotivitat. Des de llavors, el quartet de Filadèlfia ha publicat dos treballs més a la mateixa alçada, Rented World (2014) i After The Party (2017), i dues noves cançons, Toy Soldiers i The Freaks, que apunten que el seu sisè àlbum podria estar molt a prop. Sigui com sigui, Greg Barnett (veu, guitarra), Tom May (veu, guitarra), Eric Keen (baix) i Joe Godino (bateria) faran parada per primera vegada en sales del nostre país aquest any. Serà el 22 de maig a La (2) d'Apolo (Barcelona) i el 23 a la sala Independance (Madrid), en una gira orquestrada conjuntament per Primavera Sound i Hello Cleveland.
barcelona
2019-06-20 20:00
OMAR APOLLO
Nascut a Indiana de pares mexicans, Omar Apollo va donar una decepció ben d’hora als seus progenitors, que s'havien mudat a Estats Units per brindar-li més oportunitats. Omar va deixar la universitat només dues setmanes després d'haver començat el seu primer curs. Però tenia un pla: aprofundir en aquella guitarra que havia començat a tocar als 12 anys i que li havia obert les portes del soul, l’R&B i el jazz uns anys més tard. Així que va deixar els estudis i es va posar a escriure les seves pròpies cançons. Els seus referents: D'Angelo, Els Panchos, Elliott Smith, Paul Simon, Gary Numan i Joao Gilberto. Què podia sortir malament? La resposta és res. Omar Velasco (el seu nom real) té només 20 anys i amb prou feines un EP autoeditat, Stereo (2018), a més d'un grapat de singles i un segon EP a la vista, però igual que companys de generació com Rex Orange County o Cuco, la seva versatilitat estilística ja és infinita. I també lingüística, perquè el noi tant es mou amb fluïdesa per l'anglès en les seves lletres com s'atreveix amb el castellà... i de vegades fins i tot els barreja. Tot això navegant en atmosferes sonores íntimes plenes de melodies exquisides, rebots funk, lleugeresa jazzy i finor R&B. Acumulant desenes de milions de streams en les seves cançons i destinat a convertir-se en una de les sensacions de l'imminent SXSW 2019, la primera gira espanyola d'Omar Apollo serà una oportunitat única de veure’l en sales de petit format.
madrid
2019-06-21 20:00
OMAR APOLLO
Nascut a Indiana de pares mexicans, Omar Apollo va donar una decepció ben d’hora als seus progenitors, que s'havien mudat a Estats Units per brindar-li més oportunitats. Omar va deixar la universitat només dues setmanes després d'haver començat el seu primer curs. Però tenia un pla: aprofundir en aquella guitarra que havia començat a tocar als 12 anys i que li havia obert les portes del soul, l’R&B i el jazz uns anys més tard. Així que va deixar els estudis i es va posar a escriure les seves pròpies cançons. Els seus referents: D'Angelo, Els Panchos, Elliott Smith, Paul Simon, Gary Numan i Joao Gilberto. Què podia sortir malament? La resposta és res. Omar Velasco (el seu nom real) té només 20 anys i amb prou feines un EP autoeditat, Stereo (2018), a més d'un grapat de singles i un segon EP a la vista, però igual que companys de generació com Rex Orange County o Cuco, la seva versatilitat estilística ja és infinita. I també lingüística, perquè el noi tant es mou amb fluïdesa per l'anglès en les seves lletres com s'atreveix amb el castellà... i de vegades fins i tot els barreja. Tot això navegant en atmosferes sonores íntimes plenes de melodies exquisides, rebots funk, lleugeresa jazzy i finor R&B. Acumulant desenes de milions de streams en les seves cançons i destinat a convertir-se en una de les sensacions de l'imminent SXSW 2019, la primera gira espanyola d'Omar Apollo serà una oportunitat única de veure’l en sales de petit format.
madrid
2019-10-04 20:00
NICK MURPHY fka CHET FAKER
El debut deChet Faker, Built on Glass (Future Classic, 2014), estava tan construït sobre vidre que es va trencar. L'artista australià, que s'havia donat a conèixer com a trobador soul electrònic amb el celebradíssim EP Thinking In Textures (Opulent, 2012), va aconseguir amb el seu primer llarg tot el que un nou artista desitja: crítiques notables, l'abraçada immediata del públic i una gira mundial que el va portar a festivals com Primavera Sound, on va oferir al 2015 un dels concerts més memorables d'aquella edició.Però, només un any després, Chet Faker es va esvair per deixar pas aNick Murphy, nom real del músic nascut a Melbourne fa 30 anys. La seva primera cançó deslligada d’aquest alter ego resumia el canvi: "You were scared to be yourself / For no reason", cantava a Fear Less. Alliberat i imparable, Nick Murphy va iniciar el seu redescobriment amb l'EP Missing Link (Future Classic, 2017), on es submergia en sons electrònics més opressius i ballables.D'aquí al recentment anunciat Run Fast Sleep Naked, primer llarg com a Nick Murphy, que culminarà la transició el proper 26 d'abril. Com a avançament ens arriba Sanity, una aproximació més orgànica i juganera al so dels seus inicis, amb un suggerent videoclip gravat a Canàries. I també ens arriba la notícia queNick Murphy actuarà el 4 d'octubre a la Sala Riviera de Madrid i el dia 5 a la sala Apolo de Barcelonadins de la gira de presentació mundial de Run Fast Sleep Naked. Serà la primera vegada que puguem veure a l'artista anteriorment conegut com Chet Faker en sales espanyoles. Com Chet Faker el vas conèixer, com Nick Murphy el recordaràs.Les entrades tenen un preu de 25 € + despeses de distribució + 1 € de donació aPLUS1, organització que s'ha associat amb Nick Murphy per destinar aquest import a iniciatives que lluitin per la dignitat, igualtat i accés a comunitats que ho necessiten.
barcelona
2019-10-05 20:00
NICK MURPHY fka CHET FAKER
El debut deChet Faker, Built on Glass (Future Classic, 2014), estava tan construït sobre vidre que es va trencar. L'artista australià, que s'havia donat a conèixer com a trobador soul electrònic amb el celebradíssim EP Thinking In Textures (Opulent, 2012), va aconseguir amb el seu primer llarg tot el que un nou artista desitja: crítiques notables, l'abraçada immediata del públic i una gira mundial que el va portar a festivals com Primavera Sound, on va oferir al 2015 un dels concerts més memorables d'aquella edició.Però, només un any després, Chet Faker es va esvair per deixar pas aNick Murphy, nom real del músic nascut a Melbourne fa 30 anys. La seva primera cançó deslligada d’aquest alter ego resumia el canvi: "You were scared to be yourself / For no reason", cantava a Fear Less. Alliberat i imparable, Nick Murphy va iniciar el seu redescobriment amb l'EP Missing Link (Future Classic, 2017), on es submergia en sons electrònics més opressius i ballables.D'aquí al recentment anunciat Run Fast Sleep Naked, primer llarg com a Nick Murphy, que culminarà la transició el proper 26 d'abril. Com a avançament ens arriba Sanity, una aproximació més orgànica i juganera al so dels seus inicis, amb un suggerent videoclip gravat a Canàries. I també ens arriba la notícia queNick Murphy actuarà el 4 d'octubre a la Sala Riviera de Madrid i el dia 5 a la sala Apolo de Barcelonadins de la gira de presentació mundial de Run Fast Sleep Naked. Serà la primera vegada que puguem veure a l'artista anteriorment conegut com Chet Faker en sales espanyoles. Com Chet Faker el vas conèixer, com Nick Murphy el recordaràs.Les entrades tenen un preu de 25 € + despeses de distribució + 1 € de donació aPLUS1, organització que s'ha associat amb Nick Murphy per destinar aquest import a iniciatives que lluitin per la dignitat, igualtat i accés a comunitats que ho necessiten.
madrid
2019-10-18 20:00
KING GIZZARD & THE LIZARD WIZARD
És clar que no, per descomptat que no: el drac de set caps no havia anat enlloc. Només estava descansant. Amagat, en repòs, recobrant l'alè. Després d'un 2017 de rècord Guinness durant el qual van estrenar cinc àlbums (cinc? Cinc!), els hiperactius King Gizzard & The Lizard Wizard van passar un 2018 inusualment tranquil. Dotze mesos sense donar senyals de vida. En el seu propi univers, en el qual un any sembla durar més del que ens dura a la resta de mortals, això ve a ser tota una eternitat. Però ja no aguanten més: el cos els demana fuzz. Com si volguessin recuperar el temps ràpidament, els australians van tornar a finals de gener amb set minutassos de vocoderizada cavalcada electro-glam a Cyboogie, el seu single de retorn, primer avançament de l’àlbum que publicaran a l’abril (Fishing for Fishies) i darrera peça a afegir a un trencaclosques gairebé infinit (no és una hipèrbole: ja han superat la dotzena de discos des de 2012) que va molt més enllà del revival pel revival. Per molt que sempre mirin de reüll els seixanta i els setanta, Stu Mackenzie i la seva psico-comuna han aconseguit una cosa bastant semblant a un so propi que pot rastrejar-se fàcilment en grups més joves. Una condició d’influencers musicals d'aquesta dècada que pren forma definitiva al Gizzfest, el festival que organitzen en el seu Melbourne natal des de 2015. No s'obliden de casa mentre recorren el món, ora en hipnòtics cercles concèntrics, ora en un imparable trajecte motorik, al llarg de gires XXL com la que els portarà a Madrid i Barcelona a l'octubre. Serà el nostre retrobament amb ells, amb les seves dues bateries, aquests sintetitzadors que regalimen àcid i aquestes jams de les que un no voldria sortir mai, després del seu pas per Primavera Sound 2017. I, coneixent-los com els coneixem ja, el dubte no és tant què ens trobarem a Fishing for Fishies com quants discos nous hauran publicat abans que arribin les dates.
barcelona
2019-10-19 20:00
KING GIZZARD & THE LIZARD WIZARD
És clar que no, per descomptat que no: el drac de set caps no havia anat enlloc. Només estava descansant. Amagat, en repòs, recobrant l'alè. Després d'un 2017 de rècord Guinness durant el qual van estrenar cinc àlbums (cinc? Cinc!), els hiperactius King Gizzard & The Lizard Wizard van passar un 2018 inusualment tranquil. Dotze mesos sense donar senyals de vida. En el seu propi univers, en el qual un any sembla durar més del que ens dura a la resta de mortals, això ve a ser tota una eternitat. Però ja no aguanten més: el cos els demana fuzz. Com si volguessin recuperar el temps ràpidament, els australians van tornar a finals de gener amb set minutassos de vocoderizada cavalcada electro-glam a Cyboogie, el seu single de retorn, primer avançament de l’àlbum que publicaran a l’abril (Fishing for Fishies) i darrera peça a afegir a un trencaclosques gairebé infinit (no és una hipèrbole: ja han superat la dotzena de discos des de 2012) que va molt més enllà del revival pel revival. Per molt que sempre mirin de reüll els seixanta i els setanta, Stu Mackenzie i la seva psico-comuna han aconseguit una cosa bastant semblant a un so propi que pot rastrejar-se fàcilment en grups més joves. Una condició d’influencers musicals d'aquesta dècada que pren forma definitiva al Gizzfest, el festival que organitzen en el seu Melbourne natal des de 2015. No s'obliden de casa mentre recorren el món, ora en hipnòtics cercles concèntrics, ora en un imparable trajecte motorik, al llarg de gires XXL com la que els portarà a Madrid i Barcelona a l'octubre. Serà el nostre retrobament amb ells, amb les seves dues bateries, aquests sintetitzadors que regalimen àcid i aquestes jams de les que un no voldria sortir mai, després del seu pas per Primavera Sound 2017. I, coneixent-los com els coneixem ja, el dubte no és tant què ens trobarem a Fishing for Fishies com quants discos nous hauran publicat abans que arribin les dates.